Descobreix Sant de Llobregat

LES TERMES ROMANES 

(acaballes del segle II dC) 

Avinguda Maria Girona, cantonada amb Carrer Hospital 

Tel 936528114 (Can Torrents) 

Es troben entre els banys privats més ben conservats de Catalunya. S’aprecien les restes de dos edificis paral·lels, un amb les cambres fredes i l’altre, amb les calentes. Sota les termes hi hagué anteriorment un centre de producció d’àmfores construït entre els anys 30 i 20 aC. 

ESGLÈSIA PARROQUIAL DE SANT BALDIRI 

(1448) Plaça Mossèn Jaume Oliveres, 7 – Tel 93 640 12 02 

Des del riu, les seves línies dibuixen la que potser és la part més representativa del perfil de Sant Boi. La primera referència és de 966. L’edificació actual es va construir aprofitant parts de l’antiga església romànica. L’arquitectura, però, és essencialment barroca, i també s’aprecien detalls neoclàssics. Al conjunt destaca el retaule de Sant Baldiri, ubicat a la sagristia i realitzat per Lluís Dalmau en 1448. Aquesta església rep cada Onze de Setembre la visita de les principals autoritats de Catalunya, ja que en una de les seves capelles hi ha la tomba de Rafael Casanova, conseller en cap de la ciutat de Barcelona, un càrrec anul·lat per Felip V juntament amb la resta d’institucions de govern catalanes. 

CAN BARRAQUER 

(segle XIV) – C/Hospital – Tel 936528114 (Can Torrents) 

Catalunya va pagar la derrota a la Guerra de la Successió amb la pèrdua, el 1717, de les institucions polítiques (les Corts, el Consell de Cent i la Generalitat). Llavors, el conseller en cap Rafael Casanova va deixar Barcelona i va marxar a viure a la hisenda santboiana propietat de la seva dona, ja morta. Can Bosch, avui coneguda com Can Barraquer, és un edifici d’arquitectura gòtica i renaixentista on Casanova va passar els últims dies de la seva vida, i va morir. La casa s’està acondicionant per a esdevenir la seu del Museu de Sant Boi. 

CAN TORRENTS 

(segle XVI) – C/ Hospital, 9) – Tel.93 652 81 14 (Museu i Arxiu Històric) 

Aquesta antiga casa pairal, una de les més emblemàtiques de la ciutat, acull avui el Museu de Sant Boi i l’Arxiu Històric Municipal, un dels més complets d’Europa que abasta des de l’any 1500 fins el 2000. La façana i la distribució interior va ser reformades entre 1940 i 1950. A l’edifici destaquen, però, uns finestrals d’un gòtic tardà ubicats a la planta noble i un escut nobiliari a la porta d’entrada que conserva l’arc de mig punt de l’antiga masia. En el vestíbul d’accés hi ha uns imposats arcs rebaixats de pedra que dona pas a la planta noble amb un embigat de fusta de gran plasticitat en totes les estances. L’entorn de la casa conserva un important jardí privat on s’hi evidencien diverses estructures d’interès arqueològic. 

CAN MASSALLERA 

(segle XX) – C/Mallorca, 32 – Tel 93 654 89 50 

Antiga fàbrica tèxtil de construcció de maó vist i d’inspiració modernista, va ser rehabilitada per ubicar-hi un gran equipament sociocultural i esportiu. 

ESGLÉSIA DE L’HOSPITAL PSIQUIÀTRIC 

(segle XX) 

C/Doctor Antoni Pujades, 36-38 - Tel 93 640 24 00 

D’estil neogòtic, és un dels edificis més valuosos del conjunt arquitectònic de l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi. 

ERMITA DE SANT RAMON 

(1887) Muntanya de Sant Ramon – Tel 93 630 27 66 (Bar de l’ermita) 650339133 

L’hisdendat Josep Estruch la va fer construir en memòria dels seus pares seguint un estil neoromànic. Des de l’esplanada antesala a l’ermita es pot gaudir d’una esplèndida vista de tot el Baix Llobregat i Barcelona. Allà té lloc, cada primer diumenge de setembre, el tradicional Aplec a la Muntanya de Sant Ramon. 

TORRE DE BENVIURE 

(entre 1023 i 1048) – Zona de Can Paulet 

Aquesta torre de defensa de plana circular i d’aparell romànic amb murs de prop de dos metres d’amplada és el vestigi més ben conservat d’un conjunt més ampli, on s’intueix una quadra i una capella dedicada a sant Miquel. 

TORRE DEL SOL 

(mitjan del segle XIX) 

C/Joan Bardina, 29 

Tel 93 635 12 14 

Es van construir possiblement sobre una masia més antiga en un estil noucentista, que combina amb elements d’inspiració clàssica. Val la pena perdre’s pels seus jardins. 

Els seus jardins, construïts en diversos nivells, són molt acollidors i conserven un aire romàntic. El conjunt d’espècies vegetals que hi conviuen és molt ampli: S’hi ha comptat més de 70 classes d’arbres. 

PARC METROPOLITÀ DE LA MUNTANYETA 

Aquest parc és el centre neuràlgic de la vida social de Sant Boi, S’hi poden trobar una gran varietat d’arbres, alguns plantats als últims temps, com les palmeres o l’arbre de l’amor; d’altres són producte del passat agrícola del territori, com els garrofers; i d’altres, comuns a la propera muntanya de Sant Ramon, com el pi. 

PARC MUNICIPAL DE MARIANAO 

Salvador Samà, marquès de Marianao, va voler reproduir el paisatge de l’Havana que va deixar després de fer fortuna a Cuba: palmeres, tarongers amargs o mimoses. Era el segle XIX i enmig del seu jardí va construir un palau i un llac amb ànecs. Sant Boi està agermanat amb el municipi cubà de Marianao. 

LA MUNTANYA DE SANT RAMON 

A l’edat mitjana aquest territori es coneixia com a Montbaig (Monte Baio). Té una alçària de 289 metres i, tot i que es troba al límit oriental del massís del Garraf-Ordal, té més similituds amb la Serra de Collserola. Diferents comunitats d’alzinars es combinen amb pinedes secundàries de pi blanc, com també testimonis d’explotació agrícola: bancals, garrofers, oliveres o vinyes. Allà hi podem trobar espècies com la musanyera comuna, la ratapinyada comuna, el talpó comú, el ratolí del bosc, el mediterrani o el porc senglar. Hi destaquen les aus. A la tardor, des del centre d’observació ubicat al cim de la muntanya, es pot assistir a la migració en directe d’exemplars com el falcó vesper, l’arpella, el xoringuer, o el milà reial. D’altra banda, Sant Ramon té un Centre d’Interpretació del Paisatge. Hi ha dos itineraris senyalitzats “El camí de l’Ermita” i “El Cordal de Sant Ramon”. 

LA VALL DE SANTA BÀRBARA 

Al voltant de la masia de Santa Bàrbara del Llor, un edifici fortificat del segle X que encara conserva parcialment el seu caràcter original, s’aprecien les característiques més salvatges del terreny. L’abandonament gradual de l’explotació agrícola ha provocat la reaparició d’arbres autòctons com alzines i roures, arbustos com el llentiscle i l’arboç, o matolls com la ginesta o el bruc. A la vall neix la riera de Can Soler, l’única sense canalitzar que queda a Sant Boi i de gran importància en la recarrega natural dels aqüífers del delta i la vall baixa del Llobregat. Val la pena de veure-hi les masies de Can Palós (segle XVII) i de Can Pubill (segle XIX), i a l’estiu, els cirerers que es conreen a la part alta de la vall. 

LES BASSES DE CAN DIMONI 

És un espai, generat a partir de l’abandonament d’una activitat d’extracció d’àrids durant la dècada dels 70, format per tres basses (una de gran i dues de petites) que ocupa més de 6 hectàrees de sòl agrícola a la zona de la Marina. Encara conserven una bona representació del paisatge vegetal de la part mitjana del delta. Han estat colonitzats de forma natural i hi trobem diferents comunitats: plantes aquàtiques (llenties d’aigua, canyissars i créixens), jonqueres, plantes de camins i de conreus agrícoles. Així mateix hi ha una gran quantitat de fauna, sobretot d’aus com el martinet menut, l’esplugabous, el blauet o el mortell xocolater. Però també hi ha amfibis com la reineta meridional o rèptils com la serp d’aigua. Ha estat incorporada a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. 

PARC MUNICIPAL DE CAN CARRERAS 

Al límit nordoest de Sant Boi s’hi troba aquesta vall, plena d’alzines, una de les espècies més importants de la vegetació autòctona de Sant Boi, amb alguna mimosa i restes del caràcter agrícola que va tenir la zona. Garrofers i roures són d’altres dels arbres que es poden trobar tot fent una passejada per aquest espai. Queda a prop el Casa Gran del Bori. 

LA RIBERA DEL LLOBREGAT 

Ja no queda cap resta del bosc de ribera de fa un segle i l’explotació de graves i àrids ha canviat força la fesomia de la llera del riu. Tot i això, encara és un plaer passejar pels voltants, redescobrir les masies i prendre nota del gran nombre d’espècies animals i vegetals que hi viuen seguint, per exemple, l’itinerari mediambiental del Camí del Sorral. Entre aquestes es poden trobar aus com la gavina riallera o la cogullada, coleòpters de vius colors com la papallona reina o plantes medicinals com la malva major (per a la tos) i el card marià (per a tractar les malalties hepàtiques).